-Javi: El moviment a través de
l’esport-espectacle fomenta la violencia:
“el deporte-espectáculo es ese opio del
pueblo que moviliza a centenares de millones de aficionados fanatizados,
multitudes enormes de partidarios de lo inútil o de lo irrisorio, hordas
ruidosas de fieles incondicionales, que, en ciertas oportunidades, pueden
transformarse en jaurías sanguinarias de venganza o linchamiento”.
-Alberto: El moviment no és violent, aquest
és lliure i natural, i es deu donar en condicions moralment acceptables. Per
tant, si hi ha violencia, no és pel moviment en sí, sino per les accions que es
desenvolupen de manera incorrecta i malintencionada.
-Javi: El moviment és discriminatori, rebutja a aquells que
no están a la altura i per tant no els dona les mateixes oportunitats. LLavors,
el moviment és per als més forts. De la mateixa manera apareix el sexisme, on el sexe femeni sol ser
rebutjat per tindre, en termes globals, una condició física menor a la del sexe
masculí. Conseqüentment, es transmeten uns valors dolents.
-Alberto: En el moviment ens trobem moltes
situacions en que ens classifiquem per nivells, amistat, etc. No obstant, podem
distribuirnos correctament a través de jocs modificats amb l’objectiu d’una
participación activa de tots (Devís). De la mateixa manera, el sexisme no serà un problema, ja que
mitjançant jocs, regles, o altres modificacions podem trobar igualtat per a
tots i totes.
-Javi: Per una altra banda, el moviment
en sí es perillós, ja que s’està en
continu risc de lessió, ja siga en major o menor mesura. I ja no sols per
predudici propi, sino pels dels altres. A més, també es perillós emocionalment,
principalmente en els xiquets, on pedre es pot convertir en un trauma o
obsessió. D’aquesta manera es fomenta la competitivitat, on es busca únicament l’afan de conseguir la victoria i ser més i millor
que el rival.
-Alberto: Les normes dels jocs estàn per a
evitar el risc de lessions i
organització de joc. A més, com he dit abans, el moviment és educatiu ja que es
deu practicar en condicions moralment acceptables per a reduïr al minim el risc
de lessió. En quan a perillositat
emocional, sempre que s’inculquen valors i afectivitat en el joc, no serà
cap problema. I per concloure, la competitivitat
no busca l’afan de guanyar únicament, sino la superació d’un mateix per a
superar-se, valorar que es capaç de fer esport i formar-se mitjançant
l’educació del moviment.