¿El movimiento es o no educativo?

-Javi: El moviment a través de l’esport-espectacle fomenta la violencia: “el deporte-espectáculo es ese opio del pueblo que moviliza a centenares de millones de aficionados fanatizados, multitudes enormes de partidarios de lo inútil o de lo irrisorio, hordas ruidosas de fieles incondicionales, que, en ciertas oportunidades, pueden transformarse en jaurías sanguinarias de venganza o linchamiento”.

-Alberto: El moviment no és violent, aquest és lliure i natural, i es deu donar en condicions moralment acceptables. Per tant, si hi ha violencia, no és pel moviment en sí, sino per les accions que es desenvolupen de manera incorrecta i malintencionada.

-Javi: El moviment és discriminatori, rebutja a aquells que no están a la altura i per tant no els dona les mateixes oportunitats. LLavors, el moviment és per als més forts. De la mateixa manera apareix el sexisme, on el sexe femeni sol ser rebutjat per tindre, en termes globals, una condició física menor a la del sexe masculí. Conseqüentment, es transmeten uns valors dolents.

-Alberto: En el moviment ens trobem moltes situacions en que ens classifiquem per nivells, amistat, etc. No obstant, podem distribuirnos correctament a través de jocs modificats amb l’objectiu d’una participación activa de tots (Devís). De la mateixa manera, el sexisme no serà un problema, ja que mitjançant jocs, regles, o altres modificacions podem trobar igualtat per a tots i totes.

-Javi: Per una altra banda, el moviment en sí es perillós, ja que s’està en continu risc de lessió, ja siga en major o menor mesura. I ja no sols per predudici propi, sino pels dels altres. A més, també es perillós emocionalment, principalmente en els xiquets, on pedre es pot convertir en un trauma o obsessió. D’aquesta manera es fomenta la competitivitat, on es busca únicament l’afan de conseguir la victoria i ser més i millor que el rival.

-Alberto: Les normes dels jocs estàn per a evitar el risc de lessions i organització de joc. A més, com he dit abans, el moviment és educatiu ja que es deu practicar en condicions moralment acceptables per a reduïr al minim el risc de lessió. En quan a perillositat emocional, sempre que s’inculquen valors i afectivitat en el joc, no serà cap problema. I per concloure, la competitivitat no busca l’afan de guanyar únicament, sino la superació d’un mateix per a superar-se, valorar que es capaç de fer esport i formar-se mitjançant l’educació del moviment.